T.T.T
01-03-2023
Les persones que treballen en l’àmbit turístic estan sotmeses a una precarietat laboral significativament més alta que les d’altres sectors de l’economia de Barcelona. Així ho confirma un estudi impulsat pel grup de recerca Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET) de la URV, que ha analitzat les característiques demogràfiques, les condicions laborals, i les trajectòries residencials dels treballadors i treballadores del sector turístic a la ciutat comtal. Amb Antonio Russo —catedràtic del Departament de Geografia— al capdavant, la URV ha liderat un consorci de recerca europeu que ha dut a terme vuit casos d’estudi arreu del continent. Els resultats de la recerca, que s’han publicat en accés obert a la revista Tourism Geographies, també apunten una tendència a l’empitjorament de les condicions de treball amb el pas del temps.
L’estudi SMARTDEST va considerar dos períodes de referència: el primer, entre el 2008 i el 2013, analitza les conseqüències de les reformes laborals derivades de la crisi financera mundial; el segon, entre el 2014 i el 2019, representa una etapa de creixement econòmic a la ciutat de Barcelona. Des de l’inici de la investigació, el sector turístic no ha deixat de créixer i als darrers anys s’han detectat noves pressions en el mercat de l’habitatge que, juntament amb l’elevada pressió turística, han tingut impacte en la capacitat de determinats sectors de la població de mantenir-se a la residència habitual. L’equip investigador ha utilitzat dades gestionades pel sistema de la Seguretat Social sobre la vida laboral, les condicions de treball —salaris, temporalitat, condicions contractuals, acumulació de llocs de treball, etc.— i altres dades demogràfiques. També van fer una anàlisi qualitativa, mitjançant entrevistes en profunditat, que va recollir històries vitals i percepcions del futur que afronten els treballadors del sector turístic, representants d’organitzacions socials, benèfiques, associacions de veïns, moviments cívics, etc.
Segons els resultats de l’estudi, els treballadors turístics barcelonins manifesten una precarietat laboral superior a la d’altres sectors—un 9,2% respecte a un 7,2%. Els salaris baixos, l’alta temporalitat i la discontinuïtat dels llocs de treball s’han associat amb més probabilitat de canvi residencial, de dins a fora de la ciutat. Les persones treballadores en aquest àmbit han estat “expulsades” de la ciutat en més proporció, si es comparen amb les de qualsevol altre sector. També s’ha detectat que els nuclis familiars monoparentals tenen més possibilitats de ser desplaçats, així com aquells individus de més edat o que han estat pares recentment. En canvi, els treballadors immigrants més joves tenen més probabilitats de fer front a l’augment de la pressió en el mercat de l‘habitatge i a patir una devaluació de les seves condicions residencials per viure “més a prop de la feina”. L’estudi també constata que, si bé els trajectes llargs al lloc de treball s’associen a una conciliació laboral més difícil, la inseguretat i l’estrès físic i mental es fan presents en pitjors condicions d’habitatge. Els investigadors apunten que “tot plegat pot obstaculitzar l’emancipació i l’estabilitat personal”.
L’etapa final del projecte consisteix en un procés participatiu, paral·lel en tots els casos d’estudi, en què els resultats de la recerca es comparteixen amb agents socials, econòmics i polítics amb la intenció de plantejar solucions o formes de mitigació de les vies d’exclusió social derivades del turisme intensiu a les ciutats. L’anomenat SMARDTEST CityLab de Barcelona tractarà de la falta de dades sobre exclusió residencial i el rol de la turistificació i el residencialisme temporal en aquest procés. “L’objectiu és dissenyar escenaris de canvi i millorar l’accés a dades sobre l’exclusió residencial”, explica Antonio Russo. Els resultats d’aquest procés es presentaran a la conferència final d’SMARTDEST, prevista al setembre d’enguanya Barcelona.
