Estiuejar, descansar, viatjar…doncs jo proposo reivindicar també el verb VACANCEjar?

Amelia Rico / Directora del Patronat de Turisme de Cambrils

11 de novembre de 2021

Jo vacancejo, tu vacanceges… les vacances han passat de ser un exercici elitista, al que pocs ni tan sols podien somiar, a ser una part essencial de les nostres vides; una activitat comú i sovint necessària per al nostre equilibri personal, emocional i relacional. Doncs, si és una activitat tan practicada i desitjada, per què no li donem per fi un verb definitori propi?

Els que ens dediquem des de fa temps a aquesta apassionant indústria, sovint diem que som creadors de somnis, d’emocions, de somriures; som facilitadors d’alegries. Hi ha cap professió més meravellosa que la nostra? I el que fem, al cap i a la fi i resumidament, és afavorir que les persones vacancegin.

I tot perquè vacancejar ens permet allunyar-nos temporalment, per un període concret i delimitat, de la nostra vida quotidiana, i aquí radica el seu valor: són només uns quants dies, els esperem amb desig, ens creem expectatives, els imaginem abans que arribin. És a dir vacancegem mentalment fins i tot abans que arribin les pròpies vacances.

Si ho pensem en profunditat no crec que hi hagi un verb més transformador que vacancejar. Quan vacancegem ens convertim en el que no som durant tota la resta de l’any. Recuperem el poder de la conversa, de la paraula i també del silenci; però també el valor del descansar, del caminar, del jugar, del nedar, del degustar, del viure, d’assaborir un gelat, del fer senzillament el que ens plagui fer en cada moment.

Quan vacancegem de sobte i de forma màgica, tornem a ser pares, mares, fills i filles, germans i germanes i tornem a practicar i recordar que també som amics i amigues. I tot això ens ho permet el fet de tenir temps. Temps! un abstracte concepte discretament lligat  a les vacances que ens dona llibertat per decidir en cada moment el que més ens ve de gust fer, sense condicionaments horaris, d’agendes, de conveniències… simplement tenir temps.

I amb tot això, encara pot haver algú que no es vulgui sumar a la reivindicació d’implantar en el diccionari el terme  VACANCEjar?

Personalment crec que el fet de no disposar d’un verb propi per a l’activitat de fer vacances, va en consonància i directament relacionat al de vegades poc valor que se li dona a la nostra activitat, a la frivolitat amb la que sovint tothom s’hi refereix, i a la facilitat amb la que tots opinen i també moltes vegades critiquen gratuïtament.

Per tant, no només hem de reivindicar la importància del fet que les persones vacancegin, sinó també hem de posar en valor la nostra pròpia professió, la nostra feina, la nostra responsabilitat.

Les vacances ocupen només uns dies preciosos a la nostra vida, i precisament la nostra responsabilitat és fer-los el més increïbles i rememorables possible.

Des del Patronat de Turisme de Cambrils continuarem treballant a favor del vacancejar, conscients dels aprenentatges que ens ha aportat els mesos viscuts, realistes amb les dificultats i molt responsables que el que fem és generar benestar físic, emocional i personal en les persones.

Amb tot, encara no et vols sumar a la reivindicació a favor de la creació del verb VACANCEJAR?