Declaració de Glasgow: nou ‘PUSH’ pel turisme mundial?

Ignacio de las Cuevas / Gerent del CoE in Tourism Innovation i Director d’Operacions del Departament d’Innovació Turística d’Eurecat

De cara a fer el balanç de l’any des de la perspectiva del turisme, és habitual fer comparatives amb anys anteriors. Els que veuen el got mig ple poden estar força satisfets, mentre que els menys optimistes estimen que no s’han fet tots els esforços que calien per a recuperar el volum de turistes i la despesa turística. Sigui quin sigui l’enfocament, tots els agents del sector hauríem de convenir, en qualsevol cas, que ara mateix l’important és, però, identificar els reptes que se´ns presenten i veure com els afrontem col·lectivament. Un d’ells és, clarament, el canvi climàtic.

Sembla que hem passat de viure en un entorn VUCA, és a dir, volàtil, incert, canviant i ambigu, a un entorn BANI, que ve a descriure la situació global actual com a trencadissa, ansiosa, no lineal i incomprensible. En aquest context, d’aquí a un parell de setmanes se celebrarà la vint-i-sisena Conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic (COP-26) a Escòcia. En aquest esdeveniment, clau a nivell internacional, es vol fer una crida urgent al compromís del turisme amb l’acció climàtica. La Declaració de Glasgow resultant pot convertir-se en una altra manifestació d’intencions o, pel contrari, pot suposar una fita clau de cara a mantenir l’equilibri de la biosfera i, en conseqüència, de les societats humanes i el turisme.

Com diu la Declaració, que es pot consultar des del 21 de setembre, ‘una transició justa a un valor zero abans de 2050 només serà possible si el turisme, al recuperar-se, accelera l’adopció de modalitats de producció i consum sostenibles i redefineix el nostre èxit futur per a considerar no només el valor econòmic, sinó més aviat la regeneració dels ecosistemes, la biodiversitat i les comunitats’. Els signataris de la declaració de Glasgow es comprometen a accelerar l’acció climàtica per a reduir les emissions globals del turisme al menys a la meitat en la pròxima dècada i a arribar a un valor zero tan aviat com sigui possible abans del 2050.

Tant de bo aquesta manifestació de voluntats porti a fer-nos conscients del poder que tenim de cara a reduir les externalitats negatives de les nostres accions en la doble transició que estem vivint, la tecnològica i l’ecològica. Caldrà avançar encara, però, en popularitzar eines digitals intuïtives perquè cadascú de nosaltres, com a ciutadans i com a turistes, puguem parametritzar l’impacte de les nostres accions sobre les destinacions, els equipaments turístics, les àrees protegides o les zones d’interès turístic que visitem.

Si no donem prou importància i no creem un front comú amb tots els agents de la cadena de valor turística i altres agents de la societat que ens permetin trobar maneres eficients i eficaces d’adaptar-nos al canvi climàtic, d’aquí a uns anys fer balanç de l’any des de la perspectiva del turisme pot ser merament anecdòtic, ja que estarem focalitzats en altres macro-reptes més crucials que tindran a veure amb la nostra pròpia supervivència. No ho dic de manera catastrofista, però és l’hora d’actuar eficaçment, de ser conseqüents amb les nostres accions i de minimitzar els impactes que ocasionem.