Covid-19 i oferta turística a la Costa Daurada

Juan Antonio Duro / Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Rovira i Virgili

18 de juny de 2024

En els darrers mesos, s’han anat succeint episodis de protesta social en referència als “excessos” de l’activitat turística que es produeixen en algunes destinacions o territoris. La massificació, la insostenibilitat en espais i recursos sensibles, distorsions en el mercat de l’habitatge i/o falta de percepció del seus beneficis econòmics per a la població resident, entre d’altres, han estat els detonants de les mobilitzacions.

Balears, Canàries i Santiago de Compostela són alguns exemples a nivell d’Espanya, o Venècia, com a cas paradigmàtic internacional. Com a resultat, aflora a l’opinió publica la necessitat de limitar el creixement de l’activitat e introduir-hi elements de canvi qualitatiu. I és que el sector turístic, en comparació a la resta de sectors productius, aglutina una llarga llista d’efectes externs, donat que el consum requereix desplaçar-se al lloc de producció (els serveis turístics en la destinació).

En aquest context, i sense entrar en el fons de les qüestions anteriors, m’agradaria introduir en el debat un concepte que podria ajudar a mitigar alguns dels problemes (ni de bon tros, tots) associats amb les conseqüències anteriors i sense parlar de decréixer o de reduir significativament l’activitat, necessàriament: és la desconcentració. És a dir, una part dels problemes que tenim, i que fan complicat un desenvolupament o creixement sostenible, tenen a veure amb la concentració temporal i espacial de l’activitat, de la demanda.

Així, les externalitats negatives del sector turístic es disparen quan els fluxos es concentren de manera pronunciada en els mateixos llocs i en els mateixos moments. En el cas de la demarcació de Tarragona, i de fet de tot el país, la demanda s’aglutina en la línia costanera, deixant les zones de l’interior amb un protagonisme quasi irrellevant en el repartiment del pastís. Aquesta concentració espacial, que va a la cerca de les platges, i els serveis complementaris, lògica en certa mesura, fora bo que no ultrapasses capacitats de càrrega. Així, difonent l’activitat a l’interior es podrien matar dos ocells d’un tret: un, desconcentrem el litoral e impulsem l’economia a l’interior, afavorint el desenvolupament local i reequilibrant territorialment el país; i dos, traíem pressió al litoral. No obstant, no ens enganyem. Aquest procés de desconcentració és molt complicat, i els números que pot originar poden ser prou limitats. El turista vol anar on vol anar, vol pernoctar on vol pernoctar.

Addicionalment, una segona dimensió, que hipotèticament podria afavorir el creixement sostenible, és la desconcentració temporal, sovint coneguda com a estacionalitat turística. En particular, l’afluència de la demanda en pocs mesos/setmanes constitueix una olla a pressió per a les conseqüències negatives. Per tant, i no és casual, les nostres destinacions fa temps que s’han posat entre cella i cella la lluita contra l’estacionalitat, com uns dels seus principals eixos estratègics de desenvolupament futur.

En termes econòmics, l’estacionalitat es veu, per exemple, com una gran ineficiència productiva, doncs conviuen els períodes de sobreutilització i congestió en l’ús dels actius i recursos amb els períodes de demanda quasi nul.la i manca d’utilització dels estocs de capital físic. En particular, les dades ens indiquen que, en efecte, l’estacionalitat a la província de Tarragona és de les més grans a Espanya, de fet, és la segona en el rànquing, després de les Illes Balears. Malgrat la necessitat, però, no hi han hagut progressos suficients als darrers anys.

Per tant, moltes coses han de canviar en aquest sector per fer-lo més sostenible. Perquè el sector o serà sostenible o no serà. Els desafiaments són majúsculs i reclamen molta fermesa en les destinacions, en els agents econòmics i en la intervenció pública. Però no oblidem una cosa: el sector turístic proveeix felicitat a la població. I tothom desitja la felicitat, o al menys acostar-s’hi.