Turisme: motor econòmic del passat i del futur

Juan Antonio Duro / Catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili

La pandèmia ha vingut a trastocar substancialment el camí traçat pel sector turístic arreu. Acostumat a una creixent activitat, sustentada en els recursos turístics, el desenvolupament de les infraestructures i l’expansió de la demanda, el 2020 ha estat un veritable pou pel sector, absolutament impensable. La crisi ha estat aprofitada per algunes veus per relativitzar la seva importància econòmica i menysvalorar el seu paper estratègic. Em sembla absurd.

Sabeu quin és el sector en el qual l’economia espanyola dominar el rànquing mundial en termes de competitivitat? Doncs sí, és el turisme. I he dit competitivitat, no demanda. Això és així perquè Espanya. Catalunya, la demarcació de Tarragona, tenen avantatges competitives clares en aquest tipus de productes que no es poden obviar i, que, en tot cas, seria ineficient no aprofitar-ho de manera adequada.

Ara, però, el que toca es fer el que calgui i preparant-se pel futur creixement del sector amb bases sostenibles i consistents amb els patrons globals. Encara que no tenim una bola de vidre, si ens capbussem en l’anàlisi de tendències que ens diuen els experts, trobem alguns elements comuns. Així, ens adverteixen que el turisme postcovid el que farà serà accelerar les transformacions que ja es venien indicant abans de l’actual crisi (shock disruptiu, més aviat).

Termes com la sostenibilitat o la digitalització, ara tant utilitzats, no són ni de bon tros nous. El sector ja venia avançant clarament en aquesta direcció abans del drama actual. La pandèmia ens ha deixat un escenari de futur on els aspectes de seguretat i salut seran crucials (neteja, distàncies, mascaretes). Altres factors que han quedat subratllats (no són nous tampoic) tenen que veure amb la preferència major per espais oberts, i de poca densitat, la desconcentració territorial de l’activitat i la reducció de l’estacionalitat.  En el cas de la demarcació de Tarragona, el combat d’aquest darrer fenomen és particularment essencial. L’estacionalitat no només augmenta els impactes negatius sobre el territori de la demanda sinó que també incrementa el risc davant crisi en mercats específics, augmentant la vulnerabilitat.

I que podem dir de l’estiu de 2021? Després del desastre de 2020 el sector necessita una recuperació significativa ja. En aquest sentit, i si l’avenç de la pandèmia així ho permet (alta intensitat de vacunació, reducció de les mesures restrictives de mobilitat i “bona” governança internacional), crec que tindrem un estiu  millor que el de 2020 però inferior al del 2019.

Previsiblement, caldrà esperar a 2022, com a mínim, per que arribi la desitjada “normalitat”. En aquest sentit, fora bo que els establiments planifiquessin un horitzó llarg en la recuperació. Els resultats d’aquest estiu seran millors, més enllà del context sanitari, en funció de la preparació dels establiments i la promoció, entre d’altres factors. Novament serà un any de lluita aferrissada entre totes les destinacions pel mercat nacional. La demarcació de Tarragona, però, necessita del mercat internacional, en un any en que totes les destinacions igualaran els missatges en pos de la seguretat. Fora bo no fer gaire experiments i focalitzant-se en els mercats que més ens coneixen.

El turisme és essencial pel benestar de les persones. La pandèmia, de fet, ha incrementat les ganes de viatjar, de sortir, d’experimentar sensacions allunyades de l’angoixa del present. La demanda ens espera. El sector tornarà amb força.