Quan l’única certesa és la incertesa: El valor d’IMPROVEisar

Marc Espasa / Professor associat de Màrqueting turístic a la Universitat Rovira i Virgili i director del Patronat de Turisme de Salou

Cada cop que la pandèmia mou fitxa el taulell del turisme es complica. A més ho fa a un ritme i a una velocitat que ens obliga a pensar més en el sistema de joc que en les mateixes jugades.

No fa tants mesos, el turisme treballava amb una capacitat d’anticipació brutal. Amb molta antelació i de forma molt precisa es podia preveure qui vindria, d’on vindria, quan vindria, quan tornaria, com vindria, per què vindria, què consumiria, quan es gastaria… mentre que a dia d’avui la sensatesa dificulta, quasi impedeix, qualsevol elucubració al respecte. Ja sabem el perquè, però la dificultat està en com gestionar-ho.

Tot i que pot semblar contradictori la idea marca un punt de partida clar: la incertesa impera, i s’ha d’entendre com el factor que cal contemplar i gestionar.

La planificació ha quedat obsoleta tal i com la coneixíem, ha deixat de tenir el paper principal que la identificava per donar valor a una nova protagonista: la improvisació, una idea tradicionalment mal vista i menystinguda que a dia d’avui s’erigeix com una via per afrontar aquesta constant variabilitat. De l’evolució d’aquesta idea creem el concepte que identifica una via per cercar la millora (improve –> millora) a través de l’adaptació constant (improvisar) i en direm IMPROVEisar. De fet, el propi concepte és inventat, intentant donar resposta a una nova realitat imprevista que sorgeix i que volem significar per ajudar-nos a enfocar el dia a dia.

Tret d’alguns àmbits artístics, com el teatre o la música, sempre s’ha associat la improvisació a una manca de previsió, inclòs de descontrol. En canvi, avui podem posar en valor el concepte des de la seva vessant més productiva, entenent la idea com una adaptació constant i immediata que ens permet millorar, mantenint consonància en un entorn de canvi constant com el que vivim.

Si agafem com a exemple els àmbits que comentàvem, com la música, veurem que la improvisació no és fruit de la deixadesa, al contrari, implica tenir un profund coneixement de l’àmbit i una gran agilitat per poder donar la resposta adequada (la nota adequada) en funció de l’evolució del context (la peça musical), però sense una partitura preestablerta, igual que la realitat que vivim.

Si ho analitzem internament, veurem que el territori tarragoní té una naturalesa que reuneix aquestes condicions i que permeten una bona gestió de la improvisació. Per una banda, l’experiència d’una indústria madura i evolucionada que coneix molt bé el seu context, les seves febleses i qualitats, quina ha estat la seva evolució i a on condueix cada decisió. Sap com sona exactament cada nota. I per altra banda, la visió i proximitat suficient per prendre decisions ràpides i efectives, per fer sonar la nota que toca en el moment adient.

Per últim, destacar que la versatilitat de la idea no és una aposta pel curt termini, al contrari, és precisament aquesta adaptació sistemàtica la que ha de permetre assolir reptes de futur, canviant cada cop que convingui de carril amb l’objectiu de no perdre el ritme ni la direcció.

No dic que sigui fàcil ni senzill, al contrari, és i serà dur i complex, però sí que crec que hi ha el talent i la capacitat per gestionar-ho; de fet cada dia en veig mostres.