El reciclatge no marxa de vacances

Mireia Sans / Presidenta de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre

30 de desembre de 2021

A tots i totes se’ns congela la sang quan es parla de les tones i tones de residus que s’acumulen als nostres oceans, quan ens anuncien el canvi climàtic amb gràfiques i graus centígrads, quan ens diuen que pujarà el nivell del mar, que els deserts cada cop aniran sumant quilòmetres i que la desforestació es menjarà les selves i boscos. Tot plegat, aquestes notícies dibuixen un escenari desolador per als pròxims anys. L’assoliment d’un futur sostenible rau en la unió, en l’esforç col·lectiu i l’impuls de pràctiques reals a l’abast de tothom per fer-ho possible.

Amb les noves polítiques de reciclatge de la majoria d’administracions públiques s’ha detectat un positiu i necessari canvi en el comportament social, vinculat a un augment de consciència ambiental. Malgrat això, ens trobem en una fase molt inicial. Reciclem els residus domèstics tal com el porta a porta ens marca, però, què passa quan sortim de la rutina i marxem de vacances? Mantenim els hàbits de reciclatge o els deixem fora del nostre equipatge?

Quan aquí encara busquem un model efectiu, d’altres països creixen i desenvolupen amb èxit una educació i uns programes que busquen optimitzar els recursos i reduir la petjada ecològica. Encara segueixo impactada del grau de consciència de la societat finlandesa i, per descomptat, de l’administració amb el reciclatge. Durant la meva estada residint al país, fa uns 15 anys, reciclar no només era fàcil i còmode sinó que et permetia recuperar diners!

Tot, gràcies a un sistema basat en unes màquines intel·ligents. Aquestes reconeixien i classificaven l’envàs i, segons el material ­–vidre o plàstic– i la mida, et retornaven els diners que prèviament havies pagat com a dipòsit per aquell envàs, mitjançant un rebut a presentar als supermercats per tal de bescanviar-lo per diners en efectiu o un descompte en la nova compra. Com podeu imaginar, no hi havia residus d’ampolles ni envasos enlloc.

Actualment, a Finlàndia la taxa de reciclatge de llaunes i ampolles supera el 90%. Per què no importem aquesta solució bastant estesa en molts d’altres països? Facilitem eines i recursos no tan sols pel reciclatge domèstic sinó també pels moments d’oci i lleure, fomentant el turisme responsable. Estic convençuda que amb aquests incentius reciclar seria molt més motivador ja sigui un dimarts a casa o un diumenge d’escapada.