Joel Medina
15/11/2022
Albert Savé és el president de l’Associació Hotelera Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Fundada l’any 1989, uneix més de 110 hotels els quals ofereixen més de 60.000 places. Representa el 90% dels establiments hotelers vacacionals de la demarcació, que donen treball directament a més de 13.500 persones.
Albert Savé, president de l’Associació Hotelera Costa Daurada i Terres de l’Ebre.
Tot i que heu passat tres anys complicats, el turisme continua sent el principal motor socioeconòmic de la demarcació. Genereu un PIB específic i un impacte de més del 25%.
L’impacte ha baixat aquests anys, òbviament per les circumstàncies, però quan ha tornat l’activitat hem tornat a pujar. No estem al nivell que estàvem, encara ens trobem una mica per sota.
Però hem tornat a veure el 100% dels hotels oberts. Us heu sentit amb suport durant la pandèmia?
Ha estat molt complicat, no ens enganyarem. Hem tingut algun ajut de les administracions, com les línies d’avals ICO o els Next Generation, però la situació ha estat difícil. L’impacte va ser tan bèstia i això va permetre esmorteir una mica la sotragada.
De fet, no ha tancat cap establiment a la zona, oi?
Correcte. Tenim sort que la planta hotelera de la zona està bastant consolidada. Però sí la situació t’agafa en una fase inicial d’expansió amb inversions, pot provocar que hagis d’abaixar la persiana. És una situació que no és previsible en cap dels escenaris. Ningú es pot imaginar que s’aturi el turisme internacional durant dos anys sencers.
Al mes de juny, vostè va assumir la presidència de l’associació. Com valora la temporada?
Estem contents. Que els números s’apropin pràcticament als nivells 2019 ens dona satisfacció. Realment hem vist que l’activitat ha tornat. Tothom que ha pogut viatjar ho ha fet amb ganes de vacances. Potser els números finals no són com els de fa tres anys, però hem tornat a generar ingressos que són necessaris per arreglar el desastre dels anys anteriors, en què entrar en pèrdues va ser inevitable.
A banda de la pèrdua de públic, com està afectant el conflicte a Ucraïna a les empreses?
Els costos han augmentat una barbaritat pel que fa als temes energètics i de subministraments de tota mena, i això farà que la rendibilitat sigui pitjor que la del 2019 tot i que ens puguem apropar en qüestions de facturació.
Quant han augmentat les factures?
Depèn dels contractes de subministraments que té cada empresa, però tenim associats que ens han manifestat que paguen dues i tres vegades més que el 2019. I això afecta d’una manera molt clara perquè nosaltres acostumem a treballar amb els turoperadors i les agències de viatges basant-nos en contractes tancats a un any vista que no es poden modificar en funció de si els nostres costos augmenten.
No heu pogut reaccionar a l’augment de despeses.
Una part d’aquesta reducció del marge de benefici hem hagut d’assumir-la. I no hi ha hagut altre remei que repercutir la pujada en preus que fixem més a última hora i on tenim més capacitat de maniobra.
Tanmateix, la inflació també pot provocar que les famílies tinguin menys poder adquisitiu i que, o s’ho pensin dues vegades abans de viatjar, o gastin menys. Ho heu notat?
Doncs aquest estiu no s’ha acabat de percebre així. Creiem que és perquè els turistes tenien ganes de tornar a sortir després de tots aquests mesos. Potser ho notarem l’any vinent si la situació continua així, ja que el pressupost d’una família arriba on arriba. Però enguany, tot i que els preus hagin pujat, la gent ha acompanyat la recuperació.
En aquest sentit, quines són les previsions per al 2023?
Estem preocupats per tots aquests problemes. La guerra, la inflació… Tot ens porta a una situació econòmica en què molts països estan entrant en recessió, i això ens perjudica. Si la població no té unes bones condicions durant l’any, tampoc es podrà permetre marxar de vacances. Ens preocupa.
De moment, el sector s’ha començat a recuperar, però és cert que les pernoctacions han caigut un 7,6%. Què ens separa dels números de 2019?
Els mercats internacionals no han repuntat amb la força d’abans. Per motius obvis, el mercat rus, que representava el tercer estranger més important, ha caigut un 97,7%. I el britànic, que ha baixat un 18,8%, és un mercat rellevant que acostuma a reservar amb molta antelació, però la incertesa que hi havia a finals de l’any passat no va permetre fer gaires prediccions.
Quin paper han tingut els turoperadors en aquesta davallada del turisme internacional?
Han tornat a apostar per la zona. Els dos grans que hi ha aquí, Jet2holidays i TUI, han reprogramat els vols amb unes característiques similars respecte al 2019. Però és això, els britànics acostumen a reservar les vacances un any abans, i com que l’estiu del 2021 va ser convuls, hi ha hagut poc marge.
Com s’equilibra aquesta baixada?
Doncs bé, el mercat nacional ha augmentat un 6,7% i l’irlandès un 15%. D’aquesta manera s’ha intentat revertir i la sotragada no ha estat tan gran com podria haver-ho estat.
Us sorprèn l’augment del mercat irlandès?
Sí, ja que és petit comparat amb l’anglès i té unes característiques molt similars. No obstant això, un ha pujat un 15% i l’altre ha baixat un 18,8%.
La línia de l’aeroport de Reus – Dublín és una de les estrelles.
Sí, sempre ho ha estat. El principal destí dels irlandesos és la Costa Daurada i s’estan convertint en un públic vital.
El francès és un mercat que s’ha estat intentant potenciar durant els últims anys.
És un mercat de més proximitat i no són tan d’última hora. Al final han acabat venint i compensant, en part, aquesta baixada del turisme britànic i rus. Amb la nova línia Reus – París que s’engegarà a partir de la pròxima primavera, confiem poder potenciar el mercat francès. Tot i això, el turisme internacional no arriba al nivell al qual estava fa tres anys.
A la Costa Daurada, les pernoctacions han baixat un 9,1%, mentre que a les Terres de l’Ebre s’han incrementat un 16,5%. L’augment del mercat nacional afavoreix a les comarques del sud?
Sí, el turisme de la Costa Daurada va més lligat al públic internacional i depèn més dels turoperadors. Les Terres de l’Ebre es nodreixen del mercat nacional i francès, que aquests no han fallat, han augmentat. Durant la pandèmia, molta gent va redescobrir la zona i, com que és un territori molt especial, els turistes han repetit.
La manca de personal és un dels factors que ha amenaçat més aquesta recuperació?
És un problema que ens preocupa i ens ocupa, ja que pensem que l’any que ve ens el tornarem a trobar. Després de dos anys en què l’activitat ha baixat tant, molta gent que es dedicava a aquest sector ha buscat alternatives.
Per tant, és una dificultat que no existia abans de la pandèmia?
Podríem dir que s’ha accentuat amb força. Abans costava, però no tant. En el moment que hem tornat a obrir, la demanda que hem tingut ha anat molt per sobre de l’oferta amb què ens hem trobat. Al final, no hi ha hagut cap establiment que no hagi pogut obrir per aquest motiu.
Hi ha poca formació en el sector o poca voluntat de treballar-hi?
Segurament és una barreja entre els dos factors. Pensem que s’ha de prestigiar el sector perquè el públic el valori més. Ara per ara, els hàndicaps, com treballar en festius i caps de setmana, pesen més que els beneficis de fer-ho en un ambient agradable i en una època bonica.
Els mercats internacionals no han repuntat amb la força d’abans
El perfil que més us encaixa és el de gent jove?
Sí, en general estudiants, ja que, com tenim el problema que molts llocs de feina són exclusius per a la temporada d’estiu, s’ho poden compaginar. Fa uns mesos, vam llegir que les evolucions demogràfiques també estan afectant negativament el volum d’estudiants. Per tant, hi ha una borsa de candidats més petita.
Els hotels heu invertit més de 70 milions d’euros durant la pandèmia per millorar les instal·lacions. Aquesta inversió s’ha vist compensada?
Són reformes pensades més a llarg termini. Des d’actuacions a les piscines, a les zones infantils, habitacions… Són coses que, tot i que sí que s’han vist una mica frenades per la situació, no s’han aturat. Hi ha interès i ganes perquè veiem que, tot i aquesta davallada puntual, el sector turístic remuntarà. I si no inverteixes ni renoves, et vas quedant enrere.
PortAventura també està creixent. Ha comprat a Vila-seca el seu primer hotel fora del resort.
De vegades ens pregunten si això ens preocupa. Per nosaltres, qualsevol empresa que inverteixi a la zona representa quelcom positiu, ja sigui Port Aventura, Hard Rock… El preocupant seria que passés a l’inrevés: que Port Aventura es vengués hotels o que el projecte de Hard Rock no tirés endavant.
Confieu en el futur del Hard Rock?
Estem decebuts amb la gestió del sector públic. Sembla que estiguin provocant que aquesta inversió caigui i que els promotors abandonin. Hi ha entrebanc rere entrebanc. És evident que el tema mediambiental s’ha de tenir en compte, però les coses podrien fer-se d’una altra manera perquè no anés tot amb aquest retard.
Amb tot el creixement i les inversions que s’estan duent a terme, la desestacionalització és més a prop?
No és fàcil. És un dels grans objectius que tenim. Anem intentant estirar la temporada el màxim que podem. Port Aventura ajuda, ja que cada vegada està més temps obert a l’any. Activitats com el ral·li, el turisme esportiu… són factors que ens ajuden. L’hivern aquí és molt dur i estem aconseguint que les primaveres i les tardors no ho siguin tant. Enguany ja hi ha hagut més hotels oberts la primera setmana de novembre, i a Nadal ens podrem defensar… De mica en mica es van fent passos perquè la Costa Daurada, de moment, no deixa de ser una destinació molt d’estiu, però si en lloc d’obrir sis mesos en podem obrir set, ja serà un pas més, perquè estar oberts dotze mesos és utòpic.
Com s’està venent la Costa Daurada als mercats estrangers?
Estem fent esforços per comercialitzar els nostres establiments més directament. Volem ser capaços d’arribar al client final d’una manera més propera. Al cap i a la fi, és un aspecte que complementaria els turoperadors per no dependre només dels serveis que aquests ens ofereixen. Pensem que realment estem capacitats per fer-ho.
Amb la digitalització, entenc que cada cop és més possible.
Sí, estem engegant accions de màrqueting en línia. És un repte molt rellevant, com el fet de ser més sostenibles. Molts hotels ja hi estan actuant i des de l’associació ens hi estem posant, però encara hem d’arribar més lluny.
